La vila d’Oliana està situada al peu de la vessant occidental de la serra d’Oliana, al límit entre els últims turons i la plana que la separa del Segre. Observem, doncs, que l’entorn natural és molt contrastat; mentre a orient el relleu és muntanyós i boscat, a ponent predominen els camps de conreu i la vegetació de ribera, seguint la línia del Segre.
La ruta que us proposem per l’entorn natural d’Oliana ens durà per part de la serra d’Oliana, elevant-nos poc a poc i observant com canvia la vegetació a mida que ens allunyem del poble i de les terres conreades. Ja a la serra, hi trobarem unes quantes fonts que constitueixen punts en què la vegetació i la fauna gaudeixen de més vida. Acabarem el recorregut, que farem en el sentit de les agulles del rellotge, arribant a Oliana per l’antic camí d’Ogern i passant per unes formacions de marques amb fòssils marins.
Sortim del costat del col·legi Sant Jordi, agafant el camí de terra en direcció a llevant. De seguit ens trobem amb camps de conreu, situats als plans entre el poble i els vessants de bosc de la serra d’Oliana.Podem veure com als marges hi ha ametllers (Prunus dulcis), l’arbre que acompanya els conreus de secà; també podem apreciar alguna vinya (Vitis vinifera), en altres temps molt important en l’economia d’Oliana. En aquests plans esglaonats, a l’hivern hi podem veure estols de bellugadís pinsà (Fringilla coelebs); a l’estiu, orenetes (Hirunda rustica) i els elegants abellerols (Merops apiaster), i durant la resta de l’any hi trobem la cadernera (Carduelis carduelis) i el vol de la garsa (Pica pica).
1 comentari:
Us ho he posat aquí perquè no teniu apartat de futbol però l'arbitre estava comprat us ba regalar 2 penalitis i els gols eren fora de joc hauriam guanyat nosaltres perquè els del Nargó són uns tramposos
Publica un comentari a l'entrada